Sobre l’orientació del MMB en la gestió del seu patrimoni a l’aigua
La preservació del patrimoni en l’àmbit artístic, arquitectònic, gastronòmic o qualsevol altre no es un caprici sinó una obligació que tenim tots, ciutadans i institucions per tal de transmetre entre generacions els valors de la nostra societat en cada un d’aquests espais de cultura.
La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial tenim com a referents patrimonials l’art de navegació i especialment com a patrimoni material, els vaixells tradicionals junt amb els instruments i les tècniques per a la seva construcció i les arts de pesca i de navegar.
En el nostre inventari tenim catalogades uns centenars de barques que gràcies a l’esforç majoritàriament de propietaris privats les podem veure navegar en el nostre litoral.
En aquest esforç hi voldríem veure compromeses les administracions perquè igual que en els altres àmbits de patrimoni també en el de la navegació tradicional creiem que l’aportació de les institucions es imprescindible.
Els darrers esdeveniments amb la flota del Museu Marítim de Barcelona, així com el desenvolupament de la seva estratègia de manteniment i preservació, no garanteix l’activitat dels vaixells d’aquesta flota.
L’aturada del Santa Eulàlia i l’abandonament del Far Barcelona que hem pogut observar durant mesos als molls de la ciutat, ens fan témer el pitjor, la pèrdua d’un patrimoni viu que amb pocs i treballs s’ha mantingut en els darrers temps.
En el nostre àmbit no ens podem conformar en tenir un museu amb vaixells fora de l’aigua com el que tenim a les Drassanes Reials. Amb aquesta opció perdem una part important del nostre patrimoni, el més proper a l’activitat, trenquem la cadena de transmissió que hem comentat com essencial per tal que les futures generacions rebin els valors propis d’una activitat tant antiga i arrelada a casa nostra com ho es l’art de navegar i els oficis de la mar.
Des de la FCCPMF reclamem doncs un canvi, orientant les activitats del MMB també a mantenir actius a l’aigua els seus vaixells i, a les institucions que corresponguin, dotar dels recursos necessaris per fer-ho possible recuperant el bon estat d’aquests vaixells.
Junta de la FCCPMF.
Febrer de 2026.
9 respostes
Totalment d’acord!
El jakt noruec Anne Dorthea, ara #FarBarcelona, construït l’any 1874 al fiord de Hardanger (Noruega), fou portat a Barcelona per Miquel Borillo i reconstruït a les drassanes del Consorci El Far, Centre dels Treballs del Mar. Originalment transportava salaó per Noruega i les mars del nord. Amb el treball de 15.000 hores de 350 alumnes de l’Escola Taller, iniciada per l’Associació Barcelona fes-te a la Mar, fou restaurat amb aparell de goleta. L’any 2006, en una cerimònia presidida per Joan Clos, aleshores alcalde de Barcelona, fou varat al mirall d’aigua del Port de Barcelona. El 19 de març de l’any 2015 fou inscrit com a vaixell escola a la Capitania Marítima de Barcelona. La goleta #FarBarcelona encetà aleshores una exitosa nova etapa com a eina i recurs dels programes educatius del #ConsorciElFar”. Entre aquests, cal fer esment del #GrumetExit, programa que fou guardonat per la Fundació Laureus, per la seva tasca en la inserció educativa d’alumnes de secundària en procés d’exclusió. Faig una crida, com a ciutadà, a fi que les institucions que formen part del Consell de l’actual propietari: la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Autoritat Portuària, uneixen esforços. Ens cal trobar els recursos necessaris a fi de retornar-lo a l’aigüa i posar-lo a son de mar. En ser un vaixell escola, la goleta #FarBarcelona té un potencial excepcional com a eina educadora, demostrat ampliament, en el seu recorregut anterior. Projectaria brillantment Barcelona, Catalunya i Espanya al món.
Es una perdua intolerable i que retrata la incompetencia i la desconexio amb la realitat de moltes intitucions convertides en cementiris d’elefants.
El far va ser una iniciativa potent i que va donar oportunitats i ofici a joves amb una tasca tan ilusonant com donar vida i mantenir el patrimoni mariner de tots.
Totalment d’acord. Evitar la seva pèrdua és una oportunitat per repensar l’ús actual de la flota del Museu Marítim de Barcelona.
Si es deixa perdre el Far Barcelona, serà una gran pèrdua per la ciutat, tant del propi vaixell com de les oportunitats que pot oferir. És un vaixell únic, amb molta història al darrera. Sortides de cap de setmana per conèixer el litoral, estades per canalla que gràcies al Far Barcelona han trobat el seu futur professional, experiències úniques que cap altre vaixell pot oferir. Si us plau, cal preservar-lo 🙏
Que tot aixos seveixi perque no es torni a repetir, perque sembla que el Santa Eulalia va darrera del Far a aquest pas. Estaria be coneixer les personas a la diputacio que prenen decisions en aquest sentit, quina formacio i coneixement tenen o qui els assesora fins ara perque la seva gestio ha sigut negligent a mes no poguer.
No deixeu que es malmeti el Far Barcelona. Moltes mans implicades en rescatar-lo durant molt temps perquè acabi mort en un racó. És un vaixell preciós que Barcelona no pot deixar perdre. Cuideu-lo sinus plau.
Vaig tenir el privilegi de seguir l’evolució d’un vaixell per desballestar, fins a una nao que va fer sentir orgullosos a tots els que van participar. El sentit d’aquest projecte va ser encomiable, i Barcelona no és pot permetre la pérdua del seu Far.
Totalment d’acord amb aquesta iniciativa. Espero que els pocs vaixells tradicionals de Catalunya, puguin esser cuidats i naveguin per molts anys més!