Clica aquí per aportar al projecte.
“Navegar
per lo riu és una de les experiències més meravelloses que he
pogut viure des que la nàutica tradicional, com un verí, s’apoderà
de bona part de la meva vida. Aquell silenci només trencat pel
xipollejar del buc, els xerrics de l’arbre i dels seus caps, pels
crits de les aus parades sobre els arbres de ribera, les fileres
familiars d’ànecs, les formes sinuoses que pren la superfície de
l’aigua en petits remolins, en passar entre roques, en arrissar-se
per l’acció de la garbinada, en lliscar suau i ondulada en les
parts finals del riu, són records i sensacions inoblidables.
També
són inoblidables els records de les seves persones. Des de Móra
d’Ebre fins a Deltebre, sempre he trobat amb gent oberta, amable,
xerraire i altruista. Tots viuen de cara a lo riu, al seu riu Ebre. A
diferència dels centenars de milers de catalans que viuen d’esquena
als seus rius i fins i tot del seu mar, que només són capaços de
recordar perque s’hi banyen i treure’s la calor a l’estiu. Com
han dit durant dècades la gent de l’Ebre, “Lo riu és vida»,
frase que es popularitzà per defensar-lo en la lluita contra les
injustícies vingudes de les terres de secà, península endins, però
la frase ha explicat i explica una realitat que durant mil·lenis
l’aigua de l’Ebre ha estat allò que ha permès la subsistència
de tots els seus pobles riberencs. La coincidència entre la
construcció dels grans embassaments i la decadència d’un
territori, ric econòmicament, és una una trista realitat
malauradament. Les terres de l’Ebre semblen haver passat a ser la
rebotiga, la porta del darrere del Principat, la cambra dels mals
endreços, allà on s’ha anat instal·lant tot allò que ningú
volia prop de casa seva: nuclears, indústries químiques, etc. El
transport fluvial havia estat durant segles la principal font de
riquesa d’aquest territori. Els llaguts havien transportat
materials des de la mar fins a Navarra i viceversa. Els troncs
baixaven des dels Pirineus fins a mar menats pels raiers. Troncs que
desprès havien d’esdevenir galions, fragates, pailebots a les
drassanes marines. Els passos de barca substituïen els ponts actuals
per travessar lo riu. Però tot això desaparegué a l’Ebre amb la
construcció dels embassaments durant el segle XX. Una construcció
qualificable de salvatge, que no va respectar, com sí que s’ha
pogut fer en tot els grans rius europeus, ni la seva navegabilitat,
ni el seu ecosistema. Uns embassaments que encara avui, segle XXI,
retenen els llims necessaris per al manteniment del Delta, dels seus
aiguamolls i dels seus conreus. Uns embassaments, i les companyies
hidroelèctriques que els menen, que com Déus decideixen quin és el
maixenc de lo riu en tot moment obrint i tancant les comportes dels
embassaments segons la seva voluntat i interessos econòmics.
A
tot això cal afegir-hi la terrible desaparició d’embarcacions
tradicionals que suposà la Guerra Civil espanyola (1936-39), per la
requisa i ús bèl·lic que se’n feu en la construcció de passos
de comportes de pontones amb els llaguts i muletes. O els llaguts
marítims requisats per tot el litoral de Catalunya per permetre el
pas de les forces de la República durant la Batalla de l’Ebre, que
provocà la seva gairebé total desaparició. La llera de l’Ebre és
el gran cementiri nacional del patrimoni marítim i fluvial de
Catalunya. Però, fins i tot després d’aquesta guerra innecessària
de trist record, con aus Fènix, reaparegueren alguns llaguts i
muletes que havien estat enfonsats i un cop reparats seguiren
treballant. També reaparegueren els passos de barca per salvar la
llera del riu.
Avui,
ja en ple segle XXI, no tot ha desaparegut. Un bon grapat de persones
entusiastes treballen encara perquè aquest patrimoni fluvial es
mantingui viu. Entitats com el Club Nàutic de Móra d’Ebre són
responsables de mantenir una petita flota de muletes que a dia d’avui
són capaços de remuntar lo riu amb els seus aparells de veles en
rombe. Ara no ho fan per feina, ho fan pel gaudi i per un compromís
amb un patrimoni que mai s’hauria de perdre. Dins aquesta entitat,
com dins d’altres de la ribera ebrenca, hi ha persones que
s’entossudeixen a investigar i deixar testimoni d’un temps passat
recent en uns treballs que seran imprescindibles en un futur no gaire
llunyà. De tots aquests treballs s’ha begut per crear aquest
recull terminològic de navegació fluvial. Perquè l’ebrenc o
tortosí és una variant d’una llengua tan rica com el català. Cal
afegir a això que els lèxics professionals és sabut que tendeixen
a fer seves un seguit d’expressions que poden resultar críptiques
a oïdes externes. Dels reculls d’aquells llaguters, daliners,
patrons, raiers, seguers, matxeros, arrais, barquers, calafats,
llenyataires, minyons, peons, neix i tracta Paraules de riu”.
Introducció
de Paraules de Riu, de Jordi Salvador.
Per
què un micromecenatge?
Està
en marxa un projecte de micromecenatge
(crowdfunding) amb la plataforma Verkami
per poder publicar el llibre: Paraules de Riu – Recull de
terminologia de navegació tradicional fluvial, de Jordi Salvador
l’Escenavegant.
Es
tracta d’un diccionari que ve a completar el que va publicar anys
enrere: Paraules de mar. Conté més de 1300 termes i 135
il·lustracions a tot color. Es fruit del treball sistemàtic que ha
donat fruit, després de mesos, molts llibres i amb la inestimable
col·laboració de bons amics.
La
publicació a través de micromecenatge
(crowdfunding)
és deguda a que no es tracta d’un llibre de fàcil distribució
i venda
en llibreries, com bé han indicat alguns editors consultats. És un
llibre especialitzat per a persones amants dels rius, de la navegació
tradicional, dels rais i de tota la Cultura que envolta el medi
fluvial. En ell apareix terminologia usada en els diferents rius que
travessen Catalunya
com la Muga, el Fluvià, el Ter, la Tordera, el Besòs, el
Llobregat, el Francolí ,
però sobretot del nostre gran riu: lo Ebre.
L’objectiu
de la publicació és poder fer arribar aquest llibre tan a les
persones interessades, com a biblioteques o escoles. La
totalitat dels beneficis de la seva venda aniran directament a la
Federació
Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial
(FCCPMF)
.
Què
és Paraules de riu?
Paraules
de riu – Recull de terminològic de navegació fluvial és un
diccionari de més de 1300 termes, il·lustrat amb 134 imatges que
abasta sis àmbits:
–
Embarcacions fluvials: Llaguts, muletes, barques de pas, molins
fariners, tècniques constructives, navegació: vela, sirga,
barra,…
–
Els raiers: la fusta, el bosc, tècniques constructives, navegació
–
Els oficis: llaguters, daliners, patrons, raiers, seguers, matxeros,
arrais, barquers, calafats, picadors, minyons, peons, i les seves
activitats: pesca, jocs.
–
La geografia: les ribes, llera, aiguabarreig, bullidor,…
–
La meteorologia: fenòmens i variants
–
Els jocs tradicionals i populars de les vores del riu Ebre.
El
recull està basat en els treballs de camp fets durant el segle XX per investigadors amb fonts primeres i entrevistes a
llaguters, daliners, patrons, raiers, seguers, matxeros, arrais,
barquers, calafats, picadors, minyons, peons,…
Aquí
pots veure una mostra del llibre:
https://www.flipsnack.com/escenavegant/paraules-de-riu-verkami-mostra-text.html
L’objectiu
del treball és crear una eina de consulta que serveixi i complementi
les diferents publicacions aparegudes i per aparèixer sobre la
navegació tradicional.
El
treball ha comptat amb la col·laboració de Terminologia
de Catalunya (TERMCAT)
Recompenses:
Si
decideixes col·laborar tens diferents opcions:
–
15,00€ Un exemplar del llibre, el teu nom al llistat de mecenes i
l’enviament al teu domicili.
–
25,00 Dos exemplars del llibre, el teu nom al llistat de mecenes i
l’enviament al teu domicili.
–
50,00 Cinc exemplars Un exemplar del llibre, el teu nom al llistat de
mecenes i l’enviament al teu domicili.
Si
sou
una entitat o associació:
–
200,00€ Quinze exemplars del llibre, el teu nom o el de l’entitat
al llistat de mecenes i acte de presentació per part de l’autor.
L’autor
Jordi
Salvador, altrament conegut com l’Escenavegant a les xarxes, és un
investigador i mariner enamorat del riu, la mar i la navegació
tradicional. L’any 2007 publicà, “Paraules de Mar – Recull
Terminològic de Navegació Tradicional“.
Anteriorment
havia publicat monografies i articles en revistes especialitzades
sobre el seu ofici d’escenògraf. És assessor de la junta directiva
de la Federació
Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.
La difusió de la llengua catalana i els seus lèxics ha estat la
seva principal tasca en els darrers anys.
És
Doctor en llengua, literatura i cultura catalana per la URV, per la
tesi: “Diccionari d’Escenografia i Escenotècnia”.
Conclusió
La
totalitat dels diners recollits per les vostres aportacions serviran
per publicar el llibre: “Paraules de riu”.
Els
possibles beneficis de la venda dels llibres restants aniran cedits
totalment
a la
Federació
Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF)
L’autor
per voluntat expressa, no rebrà cap mena de recompensa econòmica.
Calendari.
Un
cop tancada amb èxit la campanya de Verkami el llibre serà entrat a
impremta. Per tant, depenent dels dies necessaris per la seva
producció, el vostre exemplar arribarà ben aviat.
Us
agrairem a tots aquells que participeu o no com a mecenes del
projecte en feu arribar aquesta informació al màxim de persones i
entitats que relacionades d’una manera o altra amb els rius o la
filologia puguin estar interessades.