La història del
patí català neix a tot just fa un segle segons diu la Viquipèdia:
“Neix
entre els anys
1920
i
1925a
les platges de
Badalona,
Catalunya. Es va crear com un giny de platja compost originàriament
per dos
flotadors
iguals
i simètrics de
proes
i popes,
unes bancades, i incorporava un rem de doble pala. A la fi de la
dècada van tenir la idea de col·locar a aquesta embarcació de dos
bucs, un
arbre i
una vela obtenint-se l’actual patí de vela. El
vaixell
es
va escampar ràpidament per tot el litoral del
Barcelonèsi
el
Maresme“.
Però, i si això no és cert?
Fa uns dies aparegué
aquest gravat en el grup de Facebook: La Barcelona antiga. La imatge
següent és una captura de pantalla feta amb un telèfon mòbil. En
ella es poden veure una mena de regata davant les muralles de mar de
Barcelona, just al davant de les Drassanes on actualment hi ha el
Museu Marítim de Barcelona. A la regata s’observen un seguit de
persones remant sobre unes embarcacions que són molt semblants als
primers patins de rem, antecessors dels actuals patins de vela.
Això no seria
notícia si no fos per la data, doncs l’article indica que el gravat
és de 1871. Això significa endarrerir mig segle l’aparició
d’aquesta mena d’embarcació genuïnament catalana.
El gravat aparegué
a la revista francesa “L’Illustration”, en el seu número
12 l’any 1872. Per tant és pot donar per certa la data de l’any 1871
com a primer document sobre la història del patí català.
En una aproximació
amb més detall es poden observar la mena d’embarcacions i el rem
usat.
Hi
ha dos detalls que confirmen la vinculació de les embarcacions amb
el patí català:
– Una és el banc situat a la zona de popa, com el
que es pot veure en una fotografia posterior del Club patí vela
Barcelona.
El primer és la crònica que acompanyava a la imatge a la revista francesa “L’Illustration”:
Els patinadors marítims.
A Barcelona.
Barcelona, des de fa
un temps, és una vila on les festes són la moda: no es parla més
que d’il·luminacions, de balls, de concerts, d’alegries de tota
mena. Ha estat, sembla, el pas del Rei per aquesta gran vila la que
ha donat als seus habitants aquest gust pels plaers.
Però la gran
atracció, l’alegria per excel·lència són les regates que han
tingut lloc al port.
Aquell dia, milers
de persones arribades no només de Barcelona, sinó també de la
província, acudiren al port per assistir a les festes nàutiques.
És cert que
aquestes oferiren un interès particular, perquè es tractava d’una
mena de regates que mai s’havien vist ni al Asnières, ni fins i tot
a l’Havre: parlem dels patinadors marítims.
Muntats sobre unes
petites embarcacions lleugeres, que menaven amb els peus i s’ajudaven
d’una mena de rem que recorda els dels indígenes de les illes
d’Austràlia, els patinadors emprenien unes curses realment
fantàstiques, però que no sempre sempre sense inconvenients per
ells.
Així, el menor moviment en fals els feia perdre l’equilibri, i els
patinadors queien a l’aigua del port, amb gran
alegria de la multitud.
Evidentment,
uns premis són repartits entre aquells que arribaven primer a la
meta establerta.
Els
espanyols, molt amants del joc, feien
apostes absolutament com els parisencs al hipòdrom de Longcham.
En
resum, els patinadors marítims foren i són una gran notícia; així
i tot nosaltres ens haurem d’esperar per veure, l’estiu vinent, uns
imitadors sobre el Sena y sobre el llac del Bois de Boulogne.
M.V.
Per altra banda cal ressenyar les notes aparegudes els dies 30 de setembre i 2 de octubre respectivament en les quals es fa esment del festival marítim en el qual la regata de patins fou la protagonista.
 |
||
| La Imprenta, 30 de setembre 1871
En la crònica del dia següent es parla de l’èxit del festival.
|
