El prop passat dissabte 15 d’agost els Amics de la Barca de vela llatina Nôtre Dame de Consolation dins dels actes de l’Aplec de la Verge que porta el nom de la seva barca, homenatjaren la trajectoria d’un home, d’una institució dins del Patrimoni Marítim del Mediterrani occidental: en Vicente Garcia Delgado.
A més de les imatges de l’acte, des de la Web-Blog de la FCCPMF hem volgut conèixer una mica més a aquesta persona a través d’una entrevista a distància, tal i com és habitual en aquests temps que corren.
Bon dia Vicente, tu ets una persona molt
coneguda dins el món de la navegació tradicional tant a Catalunya com a la
resta de l’arc mediterrani occidental. Ets considerat com una autoritat a
nivell de coneixements sobre el nostre patrimoni marítim. Ets assessor
permanent de la Junta de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni
Marítim i Fluvial. Però, d’on surt en Vicente? Explica’ns una mica qui ets,
quin és el teu ofici i d’on ve la teva relació amb el mar.
primer lloc soc un entusiasta de la navegació tradicional, que li agrada fer
investigació del nostre patrimoni marítim, especialment les embarcacions de
pesca i les embarcacions fluvials de tota l’àrea mediterrània.
La meva
professió ha estat arquitecte tècnic, això m’ha donat certes eines, per fer els
plànols, l’estudi d’estructures i de materials, ja que quan es pensa en el buc
d’una embarcació, pots veure’l com si fos una coberta invertida d’una
edificació.
La meva relació amb el mar sent un illenc es
fàcil d’entendre, donat que el meu avi tenia una balandra per fer regates a
Palma i també teníem un bot aparellat amb vela martell. Però quan em va agafar
fort va se a finals dels 70, donat que al finalitzar els estudis vaig començar
amb el modelisme naval, la qual cosa em va portar a visitar ports, platges,
albuferes i rius, tant de la costes catalanes, valencianes, murcianes, com
posteriorment Portugal, França, Itàlia, Egipte, etc. També de ses illes
Balears, Còrsega, Sardenya, Malta i algunes illes gregues, prenent informació
local, fent plànols de les embarcacions que no trobava en els comerços.
Alhora vaig començar a navegar i utilitzar un
vocabulari nou, per mi desconegut.
Tot aquest treball de camp fet al llarg de una
quarantena d’anys, tant de: croquis, plànols, fotografies, detalls
constructius, aparells, eines, tipologies de veles veles, fotografies, etc, forma
part ara del meu bagatge cultural i em permet, contrastar els treballs d’altres
investigadors i fer difusió del nostre patrimoni, o fer col·laboracions
puntuals si això m’ho demanen.
de la vela llatina. En podríem dir del teu món.
El llibre: Nuestra Vela Latina, que ara serà traduït al francès. Com
neix aquests projecte?
VGD.-Aquet projecte neix especialment després
de fer la restauració de la nostra embarcació, “Lola” i plasmar tota una sèrie
de coneixements que havíem utilitzat per portar a terme la restauració i de
tots els elements que mancaven a l’embarcació. I utilitzant, també, el
vocabulari de camp i els coneixements de navegació adquirits entre 1978-1995.
Es important dir que per fer aquet camí vaig trobar
gent amb interesos paral·lels en diferents àmbits que varen compartir els seus
coneixements, com en Clovis Aloujes, Francesc Oller, Miguel Borillo, Manolo
García, Isidre Oliveres, Salvador Sala, Francesc Despuig, etc.
Vela Latina. Has escrit també obres com: Técnicas de navegación a vela
latina; Els parellons badalonins, L’art i coneixement de la navegació a vela
llatina, Vocabulari a bord del llagut Lola, i altres publicacions més
curtes però no menys interessants. Què queda encara per sortir del teclat?
encara em queda molt treball de camp arxivat per sortir a la llum, especialment
de l’àmbit fluvial i de ses illes.A part de les col·laboracions que em demanen
puntualment, tant per part de la federació com d’associacions o gent en
particular.
per tu. Amb permís de la Rosa, la teva dona. Ara pertany al Museu Marítim de
Barcelona, però tot i això encara li dediques moltes hores. Sortosament
forma part de les embarcacions que suren al port de Barcelona. Malauradament hi
ha una part de la flota d’aquest Museu que està patint de valent les
conseqüències de les retallades econòmiques. Què caldria fer per salvar-la?
una filla i que ara l’ he casat amb el Museu Marítim. Però una filla sap que
sempre hi seràs si té necessitat de tu.
Per salvar aquestes embarcacions primer cal
tenir unes dotacions econòmiques per part de les institucions que són
responsables, com és Ajuntament de Barcelona, Diputació i Generalitat. I això
malauradament no tots ho compleixen amb les seves obligacions pecuniàries. Però
no tota la culpa la tenen ells, donat que és i serà l’interès que posi la gent
pel nostre patrimoni, el que farà i possibilitarà que les institucions posin
diners e interès per salvar-lo. Per això la Federació, Associacions,
Voluntaris, etc, hem de fer difusió i utilitzar-les per no perdre la memòria
històrica i el nostre patrimoni immaterial, que és tant o més important que el
patrimoni material, del que parlem.
llatina que has assessorat perquè tornin a navegar a la vela, fent-los els
plànols i calculant l’aparell?
mig centenar, tant d’Espanya, França, Itàlia o Croàcia, però principalment a
Catalunya i les Balears.
xarxes socials, on per cert ets molt actiu, descobreixen poc a poc el gran
arxiu que tens d’imatges del nostre patrimoni. Tot aquest material el tens
digitalitzat i inventariat? Has pensat a cedir-lo a alguna institució com la
Federació o el Museu Marítim?
recuperació de part d’aquest material, ja que un desgraciat accident
informàtic, fou responsable de perdre’n molt de material.
Estic donant part del material corresponent al
arxiu fotogràfic al Museu Marítim i també comparteixo els meus treballs amb
altres persones, associacions i Federació.
No crec que arribi el dia que tot estigui
classificat i digitalitzat, ja que tindria que deixar tota activitat, i això em
faria perdre la motivació per investigar. La vida necessita retroalimentació i
això s’aconsegueix amb fer i compartir amb els demés, com un pantà amb
comportes.
que li queda per fer en el món del patrimoni marítim a en Vicente Garcia
Delgado?
coneixements i trobar gent interessada en continuar investigant o fer
pràctiques de navegació tradicional.
persones que et coneixen ara a més de ben segur que t’admiren i et reconeixen.
Imatges de l’acte d’homenatge a l’aplec de la Verge de la Consolació