Un
cop deixat tot l’aparellatge del velam sobre del pantalà, antena,
arbre i vela, poguérem fer cap vers l’Estany de Salses passant per
sota el pont que temps enrere era mòbil per permetre que el velers
travessessin aquella carretera-carrer que nord-sud uneix els
diferents pobles que limiten i separen l’estany del Mediterrani.
L’Estany de Salses és el més meridional dels Països Catalans, a
la seva riba de ponent encara es pot veure l’imponent fortalesa de
Salses, construïda a finals del segle X i remodelada en el XVIII per
defensar la frontera gala dels temibles catalans. Per navegar pel
canal absolutament humanitzat que uneix el mar i l’Estany cal parar
molt en compte els corrents, sobretot en els punts més estrets on
calculàrem una velocitat de 3 nusos. Però en sortir a aquell gran
pla d’aigua de 14 km de longitud de nord a sud amb una fondària
màxima de poc més de tres metres, ens adonarem de la força que
tenia una cua de mestral que era capaç d’aixecar unes onades de
prop de mig metre, que, sortosament, desaparegueren una hora més
tard. Creuar l’estany a motor a 4 o 5 nusos és una experiència i
d’una tranquil·litat que paga la pena. Es poden observar els seus
fons vegetals, i a més, cal observar-los per no quedar capturat per
una de les moltes elevacions d’aquest. Ben bé al sud hi ha un
gran pantalà abandonat que havia estat un aeroport d’hidroavions.
I a la seva riba sud-occidental ja des de lluny s’observen unes
cabanes tradicionals de pescadors. Posant la proa en aquella fita,
minuts més tard podíem amarrar en un senzill i rústic pantalà
construït amb estaques clavades al fons i amb unes taules per
caminar-hi pel damunt. Havíem arribat a Bonança.
Ens
rebé en Michel Salaün, sorprès per una visita marítima inesperada
com aquella. Amablement ens convidà a visitar el seu quarter
general: un espai a terra, a tocar de l’aigua on s’hi ubiquen un
seguit de cabanes que serveixen com a seu de l’Associació Bonança.
En
Michel és actualment el president de la entitat creada el 1996 per
amants del mar. El seu objectiu és protegir el patrimoni marítim i
restaurar les embarcacions catalanes. Els seus associats (uns
45) són pescadors, antics mariners, aficionats a la vela,
respectuosos amb les tradicions. Bonança s’esforça per preservar i
mantenir el patrimoni marítim que els ancians ens han llegat.
L’entitat
compte amb el suport dels ajuntaments de Saint-Laurent de la Salanque
i Saint-Hippolyte. La fusta, la impermeabilització, calafat,
pintura, aparell, veles, mobilitza els nostres especialistes i ens fa
passar moments gratificants en restituir les barques per tal de
recuperar-les a la vida i fer-les navegar.
En
Michel explica que habitualment es troben dos dies per setmana,
dimecres i dissabte, per treballar plegats ens els projectes
conjunts. Individualment també treuen profit de les instal·lacions
com a lloc d’amarratge, de varada, o en el seu taller mecànic on
descobrirem el darrer treball que estava duent a terme el responsable
dels motors, un vell mecànic jubilat. Aquest ens mostrà un motor de
benzina Couah completament restaurat de 1925 amb algunes peculiaritats com
el sistema de bombeig de l’aigua de refrigeració amb una bomba de
membrana. (vegeu fotos). Tot al voltant de les cabanes es troben les
barques que estan en procés de treball, mentre que les que encara no
els ha tocat la tanda les tenen enfonsades entre dues aigües al
pantalà per la seva conservació. Ens mostra amb orgull una de les
dues úniques barques que es conserven tipus llaüt (catalanes que
diuen ells) amb el fons absolutament pla. Condició necessària quan
a uns cinc metres de la vora del llac amb prou feina hi ha 25 cm
d’aigua.
El
lloc estrella de l’entitat és la gran cabana que és la seu de
l’associació. Construïda l’any de la creació de l’entitat
amb fusta i bruc es manté encara impermeable a vents i pluges. Al
seu interior, un petit museu de les seves participacions a trobades i
festivals marítims. Una cuina molt ben equipada, una llar de foc, i
una molt gran taula per poder seure tothom participant tant de les
decisions de recuperació patrimonial, com de les posterior
recuperacions gastronòmiques.
Bonança
és un lloc per conèixer. Desprèn una senzillesa abassegadora, no
hi luxes, es respira una certa anarquia, fa olor de mar, de fusta,
d’amistat, de passió per les barques. De ben segur que no serà el
darrer cop que hi anem.
Escenavegant.