 |
| Bergantins i barques de mitjana al port de Palamós a finals del segle XIX. Fotografia fons Serrat. |
L’espai
que el rei Pere II i Astruc de Baviera van escollir per fundar la
vila de Palamós va ser al costat d’un port natural de la badia. La
vila de Palamors –així és com l’anomenaven fins a principis del
segle XV– va ser fundada el 3 de desembre del 1279 pel batlle
general de Catalunya, precisament per mantenir i defensar aquell
incipient port. En la Carta Pobla, el rei ja ofereix als nous
pobladors espai per construir la seva llar lliure de qualsevol
servitud i tot un seguit d’avantatges, entre aquests un mercat
setmanal cada dimarts que encara avui dia se celebra. Aquesta zona
avui es coneix com la Planassa. Antigament era un espai on un petit
promontori de roques s’endinsava cap al mar que servia de refugi
als pescadors. Aquesta zona, que va quedar fora de la muralla de
Palamós, es coneixia com a Raval de Mar i anava del carrer de la
Creu al far; era bàsicament un barri format per cases de pescadors i
magatzems. Amb l’esclat de la indústria surera, a finals del segle
XIX, es va convertir en un punt vital. De fet, des del segle XV ja
existia un moll artificial. El 1902 es va posar la primera pedra del
dic d’abric del port de Palamós, gràcies a importants ajuts de
persones com ara Joaquín López Puigcerver, ministre i diputat, i
Josep Tauler Servià, diplomàtic. Però el 1910 és quan es va
construir una àmplia esplanada, tancada amb un mur de contenció.
Aquesta obra va modificar notablement la fesomia de la zona fent
recular el mar. Alguns historiadors mantenen que precisament el nom
de la Planassa hi té l’origen.
(Joan Trillas. El Punt.Avui, 25/01/2019)
La Planassa fou
eixugada de l’aigua salada l’any 1910 en construir-se un mur que
permetia fer arribar les vies del ferrocarril, el tren petit, fins al
mateix moll per facilitar la càrrega i descàrrega dels vaixells.
Observant les fotografies es poden veure la gran diversitat de
velers de càrrega que feien port: bergantins, pailebots, goletes,
barques de mitjana. A més, és clar, de les barques de pesca pròpies
de la vila, i les que anaren arribant de les cales properes: Calella,
Llafranc, Tamariu, quan s’amplia l’espigó del port a partir de
1902.
Curiosament l’any
2019 l’ajuntament de Palamós va presentar un pla d’acció municipal
per permetre que l’aigua de la mar torni a mullar l’antic mur
del port palamosí, com s’informà el 25 de gener de 2019 al diari
El
Punt.Avui. La platja recuperaria tota la zona del estenedor de xarxes i aparcament de la platja, creant una gran àrea de vianants.
 |
| Estat actual |
 |
| Projecte de l’arquitecte Àngel Lapedra i l’empresari Xavi Tur que Fecotur |
Arxiu fotogràfic
Serrat del port de Palamós.
La família Serrat
han estat fotògrafs per generacions. Han estat els fotògrafs de
Palamós durant més d’un segle, entre el seu llegat fotogràfic
s’han escollit aquelles imatges on es presenta el port de Palamós
en diferents moment de la seva història més contemporània. Moltes
de les persones que actualment visiten la vila desconeixen que una de
les zones més populars d’aquesta, la Planassa on desemboca el
carrer Major, era fins fa menys d’un segle la zona de càrrega i
descàrrega dels vaixells mercants que feien port carregant o
descarregant sobretot suro, taps i vi. Aquesta zona actualment és
curulla de bars i restaurants que bullen de persones sobretot en
plena temporada turística (evidentment l’any 2020 no compte).
Totes aquestes
imatges han estat cedides per en José Melero del Grup Dinàmic de
Solucions Immobiliàries, amb autorització de publicació. La
troballa d’aquest arxiu fou casual en estar decorada la seva
oficina del carrer Major de Palamós amb grans ampliacions d’aquestes
mateixes fotografies. Totes elles han estat incorporades a l’arxiu de la FCCPMF.
 |
| Cliqueu sobre la imatge i obrireu la presentació de totes les imatges. |
Evidentment agrairem si algú pot completar aquesta col·lecció posant-se en contacte amb fccpmf@gmail.com. Gràcies.
JS