Desconec,
i potser ells mateixos també, quina és la suma d’hores de
navegació que sumen plegats la Clare Allcard i en Marcel Mongay.
Diumenge 7 de febrer 2021 tinguérem ocasió, una vegada més
d’escoltar les seves vivències al voltant del que ara és el Quetx
Ciutat de Badalona. 

Fins a una cinquantena d’assistents, o millor
tele-assistents a una vetllada d’aquelles que abans es podien fer i
escoltar en tavernes, o asseguts a coberta, i ara per la pandèmia de
Covid-19 tenim vetades.

Ha estat interessant
veure la il·lusió mostrada d’en Marcel en poder aconseguir tenir un
vaixell escola al nostre país que ve des del seu temps de mariner
mercant. Explicà la història de l’intent de recuperació del
Maria Assumpta
(1858), malbaratat pel seu naufragi l’any 1995.

Naufragi del Maria Assumpta (1995)

Volia fer tornar
un dels vaixells més antics que navegaven al planeta al seu port
d’origen, allà on fou bastit. Però no pogué ser. Desprès de
llepar-se les ferides produïdes pel frustrat projecte, mai oblidà
quin era el seu objectiu inicial. Cosa que permeté amb la
col·laboració de moltes persones, que finalment Badalona i
Catalunya gaudeixi de l’antic Johanne
Regina ara sota el
nom de quetx Ciutat de Badalona. I un cop aquest va estar actiu mai
va deixar de treballar perquè els joves coneguessin que significava
navegar per la mar. Malgrat els actuals anys d’experiència
acumulada (com en diuen els cubans de la vellesa) impressiona la seva
voluntat per transmetre aquest patrimoni immaterial que és el
coneixement de les tècniques de navegació als més joves. Cosa que
sí ha aconseguit en una entitat com els Amics del Quetx Ciutat de
Badalona, una entitat amb més de tres-cents associats, que any rere
any fa cursos de formació per nous tripulants d’aquesta joia del nostre
patrimoni marítim.

L’antic Johanne Regina, ara Quetx Ciutat de Badalona. Foto: http://www.amicsquetxciutatbadalona.cat/

Malgrat tot en
Marcel té un deute pendent amb la societat i amb els amics:
transcriure les seves memòries nàutiques. Durant la xerrada s’hi
han presentat diferents voluntaris a cobrir la mancança, o com ell
mateix va dir: “jo no sóc capaç de redactar res més enllà d’allò
que vaig fer a l’escola”. Per tant hi ha una tasca pendent, i
urgent, de «buidar» les memòries d’aquest home de mar.

Escoltar l’altra convidada, Clare
Allcard és viure la passió per la mar. Aquesta dona que ha navegat
pels set mars transmet una passió que inocula el verí que és
navegar en un vaixell tradicional. Per sort a més dels llibres que
ja ha publicat segueix amb la seva tasca d’escriure les seves
vivències i coneixements sobre allò que significa viure tota una
vida dins un vaixell. De fet anuncià que està acabant un nou
llibre.

Els llibres mariners
de la Clare són (cliqueu per trobar enllaços):

–
Rodamons
De La Mar: Les aventures de Clare i Edward Allcard a bord del seu
veler Johanne abans de convertir-se en el Ciutat Badalona.

–
Intricate
Art of Living Afloat

–
Living
Afloat

–
A
Gypsy Life

La
història del vaixell que ella ja ha explicat en diferents llibres
també es pot llegir a La
història del Marie ,
a
la
web del Quetx.

Els amics del quetx
digueren que penjaran aquesta xerrada en el Youtube. Tan aviat com hi
sigui la penjarem en aquesta mateixa entrada.