Amb una agredolça
sensació de darrera trobada de la temporada, amb mascaretes posades i
salutacions amb els colzes, va començar el diumenge 26 de juliol la
VIII Trobada de Vela Llatina de El Barcarés. Un gran èxit de
participació amb 25 barques arribades des de l’Occitània al
Principat. Tothom amb ganes de navegar i passar una diada de germanor
malgrat saber que podria ser la darrera de l’any sinó milloren les
qüestions sanitàries.
A quarts de deu del
matí i amb la reunió de patrons acabada, una rere l’altre les
barques es feren a la mar des del Port Barcarés, on ocupaven tot un
pantalà i el moll d’espera davant la Capitanerie. Les acompanyava,
com sempre passa més enllà dels Pirineus, un vaixell del SNSM
sempre atent a les maniobres i possibles dificultats de tothom. Un
cop fora port i reunits al voltant del vaixell de Salvament es donà
la sortida de la navegació conjunta, que per uns moments ho fou,
sinó hagués estat que uns sortiren en direcció nord i altres sud.
Donades les corresponents ordres per ràdio tothom posà rumb sud cap
a la vila de El Barcarés amb un ventet de xaloc suficient perquè
les embarcacions agafessin arrencada en una cenyida força ajustada i
les veles quedessin ben planxades per les fotografies. Arribats a
aquell punt, mitja volta, vent per l’aleta i direcció al Lydia, el
transatlàntic varat dins la sorra de la platja del Lido de El
Barcarés. Passarem plegats per davant el monument de la Porta de la
Llibertat del nostre amic Emili Armengol i del monument al memorial
al Camp de concentració (de refugiats en diuen els francesos) dels
republicans fugits l’any 1939 desprès de la desfeta de la Guerra
Civil espanyola. I un cop arribats a l’alçada del gran vaixell a
la sorra donaren la volta per tornar a port sota una calor infernal i
amb unes remioles de vent que amb prou feina mantenien la vela
inflada.
Desprès d’un
dinar de «em porto» a la Maison de l’Ille, un gran centre cívic
on pogueren descansar les tripulacions a l’ombra i ben climatitzats
es tornaren a trobar al moll per navegar de nou fins a la vila per
amorrar les barques a la sorra al davant de la plaça de l’església.
Amb algunes dificultats pel vent i pel corrent totes les barques
deixaren la seva roda reposar sobre la sorra. A partir d’aquell
moment elles eren les autèntiques protagonistes de la festa. Cents,
milers de fotografies des de tots els costats. I mentre això passava
els patrons estaven impacients per no perdre aquell migjorn que els
tornaria a port aprofitant cada centímetre quadrat dels vessos de
les seves veles. Passat el temps convingut una a una, amb ordre i
sense pressa, tothom es feu de nou a la mar per gaudir d’una bona
empopada lliscant per sobre les blaves i transparents aigües del
Mediterrani.
La festa, no podria
ser d’altra manera, acabà amb el tradicional repartiment de
records a les embarcacions participants i amb una arrossada al mateix
lloc on havíem dinat.
Cal donar les
gràcies als amics de El Barcarés per l’organització d’aquesta
extraordinària jornada, que tothom espera no sigui la darrera de la
temporada.